Ara si que ja s’ha acabat. Són les quatre del matí de dissabte i acabem d’arribar. Hem de dir que la despedida ha estat molt i molt dura. Ara mateix estem molt tristos i sentim una melancolia molt gran per tota la ciutat i la gent que ens ha acompanyat en ella. També hem de dir que ens hagués encantat poder compartir aquest últim dia amb tota aquesta gent tant especial que ha marxat abans que nosaltres: els francesos, italians, Enrique…Hem de dir que enyorarem molt totes aquestes persones que ens han fet sentir especials en tot moment. Haver de dir adéu a tot això avui, desprès del gran sopar i d’una nit màgica tots junts, ha estat difícil.
Això ja s’ha acabat. Recordem quan fa sis mesos estàvem decidint que vindríem aquí. Buscant informació de què era Ciutat del Cap i que ens hi trobaríem allà. Tant de temps esperant-ho i ara ja tornem. Tenim unes ganes boges de tornar a estar a casa, però deixem enrere una ciutat màgica, fabulosa, increïble… i unes persones que no oblidarem mai més.
Gràcies a tots els que heu estat seguint el blog durant aquests dos mesos. Us enviem molts petons. Tenim moltes ganes de veure-us a tots. Demà a les set agafarem l’avió i diumenge aterrissarem. Ja en tenim ganes. Però amb nosaltres també vindrà el record de:
El PRIMER viatge més increïble de la nostre vida JUNTS.
